En aquesta secció, et convidem a descobrir les diverses col·lectives defensores del territori que formen part del projecte i que treballen incansablement per protegir les nostres terres i comunitats. Aquestes col·lectives són fonamentals en la lluita per la justícia climàtica i els drets humans, creant xarxes de suport i solidaritat que enforteixen els seus esforços i amplifiquen les seves veus.

Defensar el territori és defensar la vida. Defensém-la juntes. #DefensemLaVidaJuntes

Suchitoto-Xarxa per a la defensa dels béns naturals

A Suchitoto existeixen diverses amenaces a la disponibilitat de l’aigua dels pous i rius del municipi: una macrogranja de porcs que aboca els seus residus contaminant els rius, empreses de monocultiu per generar biocombustible mitjançant la plantació i crema d’espècies invasores com el zacate king grass, situades a prop de pous comunitaris i que acaparen l’aigua. Així mateix, el municipi compta amb un embassament artificial de 45 quilòmetres de llarg, anomenat “Suchitlán”, que és important per a la pesca i la subsistència de les famílies, però que també està amenaçat per la contaminació de vessaments.

L’any 2007, el municipi va ser escenari de repressió per part de les autoritats de l’època davant manifestacions pacífiques en defensa del dret a l’aigua dels habitants. Deu anys després, el 2017, es va impulsar una consulta popular perquè l’aigua fos declarada un Dret Humà.

Olopa a Chiquimula

Actualment, lluiten pel seu dret a la lliure determinació i contra projectes miners autoritzats per l’Estat de Guatemala sense consulta ni consentiment del Poble Maya Ch’orti’. Un d’aquests projectes és la mina Cantera Los Manantiales.

Davant la contaminació de l’aigua i el medi ambient provocada per les activitats mineres al seu territori, denuncien greus problemes de salut que afecten les comunitats. És important destacar que, per defensar les seves terres, els seus béns naturals i el seu dret a viure en un entorn lliure de contaminació, les Autoritats Ancestrals han estat criminalitzades durant els últims dos anys per l’empresa minera. En concret, 11 Autoritats Ancestrals han estat perseguides, de les quals 5 han estat capturades, incloent-hi 2 dones. Actualment, aquestes persones estan sota mesures substitutives i afronten un procés penal.

MOMUJEST - Moviment de Dones de Santo Tomás

 Santo Tomás és un municipi que compta amb un bosc nadiu important, declarat zona de reserva forestal pel govern d’El Salvador. Malgrat això, l’empresa va obtenir permisos per a la desforestació i la construcció d’un complex residencial en una àrea de 68.000 quilòmetres quadrats.

MOMUJEST va liderar la lluita contra aquest megaproyecte, una situació que va significar amenaces i persecució legal per a la seva presidenta. Tot i haver perdut la batalla contra el complex residencial, MOMUJEST continua treballant per la recuperació dels sòls de Santo Tomás mitjançant iniciatives d’agroecologia i foresteria anàloga. A més, articula el seu treball amb les comunitats rurals de la zona i ofereix formacions en drets humans a lideresses i habitants de comunitats, així com estratègies per identificar i denunciar la violència masclista.

Malgrat els esforços de MOMUJEST, Santo Tomás és actualment un dels municipis d’El Salvador més afectats per les crisis hídriques recents. En trobar-se en una zona industrialitzada, amb fàbriques i carreteres properes, es manté alerta davant possibles projectes empresarials que puguin amenaçar el territori que encara queda.

Chicoyogüito a Alta Verapaz

 En aquest lloc s’ha identificat un cementiri clandestí on han estat exhumades 565 restes de víctimes del conflicte armat intern. Per aquest motiu, la comunitat de Chicoyogüito continua lluitant per recuperar les seves terres i per buscar justícia pels crims de lesa humanitat que es van cometre a l’antiga zona militar núm. 21, actualment coneguda com a Comandament Regional d’Entrenament d’Operacions de Manteniment de Pau (CREOMPAZ).

Tot i molts anys de treball per recuperar el territori, Chicoyogüito encara no ha pogut resoldre la seva situació. Per això, la comunitat va decidir dur a terme una manifestació pacífica per exigir el seu dret a recuperar les terres ancestrals. Tanmateix, la resposta de l’Estat va ser la criminalització de 21 persones, que actualment afronten processos penals.

A més, a Alta Verapaz, el territori està sent greument afectat per la construcció de projectes hidroelèctrics d’empreses espanyoles, com RENACE i MULTINVERSIONES, a les quals l’Estat de Guatemala va concedir llicències sense consulta ni consentiment del Poble Maya Q’eqchi’.

Defensar el territori és defensar la vida.

Les defensores dels drets humans lluiten dia a dia, fent front a greus amenaces per protegir els ecosistemes i les seves comunitats. La teva veu pot marcar la diferència en aquesta lluita per un futur just i sostenible. Suma’t a #DefensemLaVidaJuntes i sigues part del canvi.