Activistes d’Osona i el Maresme alcen la veu pels seus territoris
Davant la falta de resposta de les administracions locals, una delegació de dones trasllada al cor de la UE la seva denúncia contra el despullo d’un model que esgota els recursos naturals i prioritza el benefici econòmic per sobre de la salut i els drets de les poblacions.
“Espanya és un dels països que més delictes ambientals comet a la Unió Europea”, destaca Maria Ramos, activista catalana dels col·lectius ‘Ara o Mai per la defensa del territori’ i ‘Per Una Plana Viva’. Segons la base de dades de la Direcció General de Medi Ambient de la Comissió Europea, ara la península ocupa el tercer lloc en aquest rànquing d’infractors —amb 23 expedients actius, després d’Itàlia (27) i Polònia (25)—, però fins fa menys de tres anys encapçalava la llista, i en el passat va ser “top 1” durant set anys seguits.
Al seu torn, “La plana de Vic és el segon punt més contaminat d’Europa. Per les característiques orogràfiques que tenim se’ns acumula la contaminació. Per això ens preocupa el creixement de la indústria agroalimentària en aquesta zona, que ara mateix està perjudicant tant l’aigua com el sòl”, explica Ramos. A la costa, per la seva banda, el problema més punyent és la gentrificació i la mobilitat: “El Maresme s’ha convertit en una zona dormitori de Barcelona. Hi ha un desplaçament de la població local, pèrdua d’identitat, pocs espais verds, falta de feina i, sobretot, un problema de mobilitat amb la línia del tren, la carretera N-II i la manca de transport interurbà. Això no obstant, les administracions sol·liciten fons per construir més habitatges, mentre que existeix una alta proporció de pisos buits”, planteja Elle Flâne Cebrián, enginyera, astrofísica, docent i activista de ‘Preservem Maresme’, ‘No Més Pisos’, ‘Luzablue Technologies’ i ‘Fundació Mas i Terra’.
Amb aquestes premisses, les defensores pel medi ambient i els drets humans han traslladat les seves denúncies directament a Brussel·les durant els darrers dies, buscant en les institucions europees l’escolta i la protecció que les diferents administracions esquiven regularment. La delegació catalana ha estat rebuda per la Direcció General de Medi Ambient de la Comissió Europea, el Comitè Econòmic i Social Europeu (CESE), la Delegació del Govern de la Generalitat davant la UE i pel Fòrum Cívic Europeu (ECF), i ha tornat amb un nou full de ruta: mecanismes d’acció i denúncia, estratègies de fiscalització i eines legals perquè les autoritats locals responsables no puguin ignorar la llei o les peticions de la ciutadania.
Les defensores també han alertat a Brussel·les sobre la deriva de la Llei de Protecció de la Seguretat Ciutadana, coneguda com a ‘Llei Mordassa’, i el seu ús per desmobilitzar l’activisme, sumat a un constant silenci administratiu davant les demandes ambientals i la falta de consultes públiques vinculants. A més, han assenyalat la necessitat d’adequar encara més els límits tolerables de contaminació a les recomanacions de l’OMS i d’imposar terminis per al seu compliment, alhora que han denunciat la recurrència de delictes ambientals als diferents municipis.
“Representem dues regions que pateixen les conseqüències d’un model esgotat: van ser pioneres, motors econòmics de Catalunya, i avui necessiten un canvi estructural. Les comarques del Maresme i d’Osona requereixen un nou pla de desenvolupament sostenible, econòmic, social i ambiental que contempli una redistribució real; no podem permetre més concentració en poques empreses. És imprescindible que hi hagi més actors involucrats: petits agricultors, petites i mitjanes empreses que generin ocupació local, on es preservi la vida i la cura ambiental sigui prioritària, respectant les normatives de salut i contaminació. Aquesta gira ens col·loca un pas més endavant en aquest camí”, reflexiona Elle Flâne.
“Teixint xarxes de defensores” és un projecte que va començar fa més de tres anys en diferents comunitats de base de Catalunya i l’Amèrica Llatina i es va materialitzar en l’elaboració d’investigacions de camp i enriquidores trobades d’activistes de les diverses regions. Aquesta gira d’incidència al cor polític d’Europa representa el punt àlgid de la iniciativa impulsada per l’ONG Farmamundi i finançada per l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD).
Catalunya i l’extractivisme de proximitat
Les investigacions realitzades a banda i banda de l’Atlàntic han detectat un pont entre problemàtiques aparentment diverses: el desplaçament forçat de comunitats natives de les seves terres ancestrals a l’Amèrica Llatina i l’expulsió paulatina de les poblacions locals o dels petits agricultors europeus; les mineres i les macrogranges, els grans parcs d’energies renovables i els megaprojectes turístics i d’oci: es tracta del mateix sistema extractivista global.
Sota la màscara del progrés, el model destrueix i oprimeix, però no totes les regions de la mateixa manera. A Catalunya el mecanisme funciona de forma subtil: hi ha un ocultament deliberat de la informació pública i un silenci administratiu per part dels ajuntaments i els organismes governamentales davant els reclams de les organitzacions locals.
“A Osona veiem que s’estan projectant ampliacions de polígons industrials sobre terrenys agrícoles productius i altament productius. Aquest creixement urbanístic no només no està justificat en relació amb el consum del mercat regional, sinó que a més corre el risc d’acabar en mans d’indústries agroalimentàries i de ramaderia intensiva porcina que ja estan sobredimensionades als nostres territoris. Això suposa un risc econòmic inassumible en situacions d’amenaça del sector, com és l’actual Pesta Porcina Africana, i causen moltíssima contaminació. Els rius i les aigües subterrànies estan molt afectats i el mateix passa amb la terra, perquè injecten els purins directament al sòl”, descriu amb preocupació Ramos. “No es pot obtenir aigua potable local, només arribem al 10%. El 90% restant s’ha de portar de Girona, del riu Ter. I quan portem les nostres denúncies a les autoritats ens sentim molt desprotegides, no hi ha respostes i l’únic objectiu és la fita econòmica”, lamenta la defensora catalana.
Mentrestant, el Maresme està densament poblat i no es compleixen les normatives d’espais verds per quantitat d’habitants. La integrant de ‘No Més Pisos’ assenyala que “fa anys que reclamem més zones naturals i equipaments públics, però sempre ens contesten que no hi ha diners. Tot i això, a través d’aquestes reunions que vam mantenir a Brussel·les vam poder saber que hi ha molts fons europeus que els ajuntaments sol·liciten, però s’utilitzen per a nous plans d’habitatges mentre tenim una enorme quantitat d’immobles buits, o per a projectes com parcs de panells solars que després ens assabentem que estan mal instal·lats i no compleixen els objectius, per la qual cosa es converteixen en fraus milionaris”.
En moments on un grapat de líders mundials juga al Risk amb el mapamundi real com a tauler i el malestar dels pobles s’ha tornat paisatge, la protecció de la terra i els drets humans es pot desdibuixar rere la fumerada dels conflictes geopolítics. Tanmateix, el que passa a Osona i al Maresme també succeeix a l’Aragó o a Castella i Lleó, a Huelva, Galícia, Madrid, Bilbao o Sevilla. Travessa fronteres i creua oceans, s’expandeix i es torna brutal al Sud global contra aquelles dones defensores que, en tenir cura dels seus territoris i comunitats, exposen la vida en contextos de violència, persecució política i criminalització.
És l’expressió quotidiana d’un sistema extractivista que necessita el silenci còmplice del Nord per continuar operant a gran escala. Un model que esprem els recursos finits dels territoris i sacrifica la salut de la població per sostenir una acumulació de beneficis que mai retorna a la comunitat, sinó a la mateixa maquinària que avui posa el món en perill.