A Guatemala, moltes comunitats indígenes i camperoles defensen la seva terra, l’aigua i el dret a viure en un entorn sa. Ho fan davant d’activitats que danyen els ecosistemes, com el monocultiu de palma d’oli o la mala gestió de residus i l’extracció de materials. Per això, juntament amb Protecció Internacional promovem estratègies de protecció col·lectiva en municipis dels departaments de Guatemala i Alta Verapaz.
Per defensar els seus territoris, moltes persones s’enfronten a amenaces, agressions, processos judicials injustos i campanyes de criminalització. Defensar els drets humans, en aquests contextos, implica assumir riscos.
Juntament amb la nostra sòcia local Protecció Internacional i l’Ajuntament de Barcelona, hem desenvolupat durant el 2025 el projecte “Acompanyament en estratègies de protecció a persones defensores de drets humans” als municipis de Chinautla, al departament de Guatemala, i Chisec i Raxruhá, a Alta Verapaz.

El projecte acompanya directament 116 dones i 58 homes defensores i defensors de drets humans, pertanyents als pobles maia Poqomam i maia Q’eqchi’. De manera indirecta, beneficia més de 270.000 persones que viuen en aquests municipis.
L’objectiu és enfortir les seves estratègies de protecció col·lectiva, visibilitzar les vulneracions de drets que afronten i donar suport a la seva tasca perquè puguin continuar defensant la vida i el territori amb més seguretat.
Impacte del monocultiu de palma d’oli
A Chisec i Raxruhá, comunitats del poble maia Q’eqchi’ denuncien des de fa anys els impactes del monocultiu de palma d’oli: contaminació i acaparament de l’aigua, pèrdua de terres, afectacions a la salut i a l’agricultura camperola.
Davant d’aquesta situació, va néixer el Moviment de Comunitats en Defensa de l’Aigua – Qana’ Ch’och’, que impulsa la defensa del territori, l’agricultura tradicional i la participació comunitària. Moltes de les persones que en formen part han estat criminalitzades per la seva tasca.

Les dones tenen un paper fonamental en aquesta lluita: pateixen impactes específics per l’afectació de l’aigua, ja que assumeixen majors càrregues de cures i, per això, s’han organitzat per enfortir la seva participació i lideratge dins del moviment. Com a defensores dels béns comunitaris, pateixen persecució per ser dones, indígenes i per reclamar drets, així com una estigmatització social i sexual dins i fora de les seves comunitats.
Residus, extracció i resistència del poble maia Poqomam
A Santa Cruz Chinautla, el poble maia Poqomam afronta una greu crisi ambiental causada per la mala gestió de residus, abocadors il·legals i l’extracció descontrolada de materials.
La contaminació de rius i sòls afecta directament la salut, l’accés a l’aigua, l’agricultura i activitats tradicionals com la terrissa, sostinguda històricament per dones Poqomam.
Davant la manca de respostes institucionals, la comunitat s’ha organitzat, ha enfortit les seves autoritats ancestrals i ha impulsat accions legals i d’incidència pública. Tanmateix, les persones defensores també s’enfronten a estigmatització i pressions constants.
Aquest projecte no només acompanya processos de protecció col·lectiva. També busca sensibilitzar la ciutadania global sobre la realitat que viuen les persones que defensen els drets humans a Guatemala.
Els materials generats —vídeos, testimonis i recursos interactius— recullen les veus de les mateixes persones defensores i expliquen per què defensar l’aigua, la terra i els béns comuns és defensar la vida.
Accedeix aquí a tots els materials i testimonis del projecte:
https://view.genially.com/697bb0048d455e0efd447ac2/interactive-content-defensores-dh-cat