Un decàleg sintetitza les conclusions extretes de dos estudis sobre defensores de drets a Catalunya i Centreamèrica.
Els dos estudis, situats en contextos diferents però connectats per un mateix conflicte entre capital i vida, coincideixen en una idea central: els impactes dels models extractivistes no poden entendre’s només en termes ambientals. Afecten els cossos, les economies quotidianes, els vincles comunitaris, la salut, la memòria i la capacitat col·lectiva de sostenir la vida.
En aquest sentit, posar el focus en la necessitat de cuidar les defensores és també una forma de defensar la vida. Davant la lògica extractivista, emergeixen pràctiques basades en la reciprocitat, la interdependència, la gestió comunitària dels béns comuns i la justícia ambiental i de gènere. No es tracta només de resistir, sinó de mostrar formes concretes de transició ecosocial. I en aquest àmbit, les dones defensores són un subjecte polític central, referents i agents de transformació ecosocial.
A més, el decàleg recorda que els discursos verds no garanteixen, per si sols, justícia. Quan es prioritza el mercat, l’energia o la rendibilitat per sobre de les comunitats, es poden reproduir dinàmiques colonials i noves formes de despossessió. Una transició justa exigeix reorganitzar prioritats des de les cures.
La connexió entre Catalunya Centreamèrica mostra que la cura pot escalar del pla comunitari al pla internacional. Les aliances entre territoris fan possible compartir aprenentatges, estratègies, protecció i força col·lectiva. Cal recordar, en aquest sentit, que les cures també són protecció contra la violència que, molt sovint, pateixen les defensores de drets, com és la persecucció, la criminalització i moltes altres formes d’amenaça.
Es pot descarregar el decàleg amb les conclusions en el següent enllaç
El decàleg forma part del projecte “Teixim xarxes de defensores de drets humans i ambientals de Catalunya i Amèrica Central: apoderament i autonomia per la justícia ambiental i de gènere i per la incidència política pel compliment de l’Agenda 2030”, impulsat per Dret a la Salut i finançat per l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD.