El curtmetratge documental Raxnaquil k’aslemal: Plenitud de la vida es va estrenar oficialment a Barcelona amb la sala plena dels Cinemes Girona. La projecció va obrir un espai de reflexió sobre la crisi ecosocial, l’extractivisme i el paper de les dones defensores de drets humans i ambientals a Centreamèrica i Catalunya.
L’estrena, celebrada en el marc del Dia del Medi Ambient, va comptar amb una molt bona acollida del públic i amb un col·loqui posterior que va connectar experiències, territoris i formes de resistència. La presentació va anar a càrrec de les productores Miriam García, Elisabeth Llamas i Patrycja Jamroziak, de Farmamundi i Mamma Team, entitats impulsores del projecte.
El documental, dirigit per Anna Pla-Narbona, ja havia estat reconegut amb els premis a millor curtmetratge i millor directora al Festival de Cinema Rural de Cervera de Pisuerga. A Barcelona, la seva primera trobada amb el públic va servir per posar al centre una pregunta urgent: com es defensa la vida quan el sistema extractiu posa els beneficis econòmics per sobre dels drets, els territoris i les comunitats?
Una mirada coral entre Centreamèrica i Catalunya
Raxnaquil k’aslemal: Plenitud de la vida construeix un relat coral a partir de les històries de dones defensores de Centreamèrica i Catalunya. El film mostra com aquestes lluites, malgrat desplegar-se en contextos molt diferents i amb riscos desiguals, comparteixen una mateixa arrel: la resistència davant un model extractiu global que amenaça recursos, territoris i formes de vida.
La mineria, la contaminació, la desforestació, les macrogranges, els megaprojectes residencials o turístics i alguns models de desplegament d’energies renovables apareixen al documental com a expressions d’un mateix sistema que destrueix ecosistemes i vulnera drets.
La investigadora maia kaqchiquel Miriam Pixtún Monroy va sintetitzar aquesta mirada durant el col·loqui. Segons va afirmar, les empreses transnacionals utilitzen estratègies similars per dividir i acovardir les comunitats en diferents parts del món, mentre que als pobles els costa molt més articular aliances entre territoris i països. Per això, va destacar la importància del documental, que visibilitza les dones defensores com a subjectes polítics capaços de contrarestar mecanismes de poder i defensar la vida.
La defensa de la terra com a responsabilitat col·lectiva
Un dels moments centrals del debat va arribar amb la intervenció de Betty Pérez Valiente, advocada i lideressa nàhuat de l’occident d’El Salvador, integrant del Consejo Coordinador Nacional Indígena Salvadoreño. Pérez Valiente va recordar la història de repressió i violència contra els pobles indígenes a El Salvador, Guatemala, Nicaragua i altres territoris d’Amèrica Llatina, i va assenyalar el risc que assumeixen les comunitats quan exerceixen el dret a defensar-se i protegir la terra.
La seva intervenció va posar en evidència que la defensa ambiental no es pot separar de la defensa dels drets humans. En contextos on els grups de poder sovint actuen al marge de la llei, parlar obertament pot comportar un perill real per a la vida. Per això, Pérez Valiente va insistir en la necessitat d’enfortir els processos organitzatius a escala local, nacional i internacional.
També Anna Pla-Narbona, directora del documental, va compartir l’impacte personal que li va suposar acostar-se a aquestes lluites. Va explicar que, a mesura que coneixia les històries de les defensores, es preguntava d’on treien la força per posar el cos en situacions tan dures i perilloses. La resposta la va trobar en la identitat i la cosmovisió. Quan una persona se sent part d’un teixit de vida més ampli, la defensa del territori deixa de ser una elecció i es converteix en una responsabilitat irrenunciable.
Aprenentatges compartits entre defensores
El col·loqui també va permetre escoltar la veu de Maria Ramos, defensora d’Ara o Mai per la defensa del territori, entitat de la comarca d’Osona. Ramos va compartir una de les experiències viscudes en les trobades d’intercanvi entre defensores de Catalunya i Centreamèrica. Una companya centreamericana els havia explicat que, després de rebre amenaces de mort, la seva comunitat es va organitzar per fer guàrdia al voltant de casa seva durant quinze dies.
Aquest relat va tenir un fort impacte entre les defensores catalanes. Ramos va reconèixer que els riscos que afronten a Catalunya estan molt lluny dels que viuen les companyes del Sud Global, i va subratllar l’aprenentatge profund que han rebut d’elles. Per a l’activista, les defensores centreamericanes reclamen un bé comú i ho fan des de la bondat, la humilitat i una perseverança admirable.
Aquesta mirada va travessar tot el debat sense caure en una lectura paternalista. El documental no presenta les defensores com a víctimes passives, sinó com a dones que sostenen comunitats, creen estratègies i defensen la vida davant sistemes de poder que intenten fragmentar, intimidar i silenciar.
Fer visible la violència ambiental
Idalia Mestizo Tesorero, integrant de l’Observatorio de la Violencia Contra Las Mujeres Indígenas a El Salvador, va posar el focus en la normalització de les violències en els seus territoris. Va explicar que, en molts casos, les companyes no identificaven determinades formes de violència perquè estaven completament integrades en la vida quotidiana. Ara, però, poden assenyalar noves formes d’opressió, com la violència ambiental, que durant molt temps havia estat invisible.
La intervenció d’Edurne Bagué Tova, antropòloga social especialitzada en aigua, societat i cultura, va ampliar aquesta reflexió cap al context català i la vida quotidiana. Bagué va aportar claus per prendre consciència de la crisi ecològica i va remarcar la urgència de transitar cap a models comunitaris de gestió dels recursos.
Un documental per teixir xarxes
Raxnaquil k’aslemal: Plenitud de la vida forma part del projecte Teixim xarxes de defensores de drets humans i ambientals de Catalunya i Centreamèrica, una iniciativa que fa anys que articula experiències entre activistes a banda i banda de l’Atlàntic.
A través de trobades, intercanvis i espais compartits, el projecte ha permès que defensores de diferents territoris es coneguin, comparteixin històries, suport i estratègies. El documental recull aquest procés i el converteix en una peça audiovisual que convida a mirar de cara la crisi ecosocial, però també les formes de resistència que ja s’estan construint.
El film és una producció de Farmamundi i Mamma Team, finançada per l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament de la Generalitat de Catalunya, en el marc del projecte Teixim xarxes de defensores de drets humans i ambientals de Catalunya i Centreamèrica.
Perquè defensar la terra és també defensar els cossos, les comunitats, els vincles i les condicions que fan possible una vida digna.