L’informe ha estat realitzat a partir de les investigacions de Maria Borràs Escayola, del Departament de Geografia de la Universitat de Girona, i Gladys Tzul Tzul amb el suport del Centro para la Acción legal en Derechos Humanos, Guatemala.
Un informe sintetitza la informació recollida de diferents veus provinents de comunitats i pobles indígenes fins a centres urbans; homes i dones que suporten el pes de l’anomenada transició energètica; correlats «verds» que mostren una continuïtat de patrons colonials d’explotació. Experiències d’activistes, defensores de drets humans ambientals en comunitats geogràficament distants travessades per conflictes socioterritorials i ambientals amb impactes laborals, socials, culturals i ecològics, orquestrats per un model de desenvolupament capitalista que posa com a eix de la seva pròpia supervivència el despullament de la terra. L’informe ha estat realitzat a partir de les investigacions de Maria Borràs Escayola, del Departament de Geografia de la Universitat de Girona y Gladys Tzul Tzul amb el suport del Centro para la Acción legal en Derechos Humanos, Guatemala.
En una entrevista realitzada per La Fede, l’advocada salvadorenya Zenayda Serrano, una de les autores de l’informe, exiliada al País Basc pel règim de Bukele, explica: «Les investigacions presenten relats i vivències d’aquestes dones, algunes de les quals estan aquí i d’altres que estan al Salvador i a Guatemala. Les companyes de Farmamundi han fet una gran tasca al recol·lectar aquesta informació i em sembla molt important per teixir construcció social, però també política. Elles tenien la dificultat de connectar aquestes lluites i nosaltres les hem connectat. Hi veiem moltes similituds perquè el silenci de les administracions públiques ja el vam viure nosaltres també a les nostres comunitats. Esclar que nosaltres tenim formes diferents de lluita, però això no vol dir que no siguin semblants les dificultats a les quals s’enfronten les comunitats aquí. És important mostrar això que no es vol reconèixer: que també el Nord Global està sent despullat dels seus recursos naturals per una superestructura que genera territoris de sacrifici per desenvolupar projectes extractivistes. No ho veuen tan voraç, però jo diria que sí que ho és».
La investigació s’ha desenvolupat en el marc del projecte Teixim xarxes de defensores de DDHH i ambientals de Catalunya i Amèrica Central: apoderament i autonomia per la justícia ambiental i de gènere i per la incidència política pel compliment de l’Agenda 2030.